RECORDS.

Un dia t'aixeques i decideixes ser feliç, decideixes ser important, decideixes brillar com mai, decideixes viure la vida al màxim, decideixes enamorar-te, decideixes embogir, decideixes recordar aventures que havies viscut amb ell. I de sobte, arriben aquells trists dies on tots són grisos. Recordes cada segon, cada minut, cada somriure, cada llàgrima que vas passar amb ell. Ara, en aquell instant, vols morir, no vols existir, t'agradaria no haver-lo conegut. Però després penses: "No, no és el moment de sofrir, és el moment de viure, de descobrir noves coses, de ser una persona que no has sigut mai, de viure aventures, de riure fins a arribar a plorar.
Arriben aquells dies, on tens una gran inspiració a escriure, a cantar, a imaginar, i recordes, "El cel no és el límit,puc arribar més enllà, puc ser un àngel i traspassar el cel, puc ser un ocell, volar i arribar a la frontera on ens separa dels morts".
Recordes el seu somriure, el seu nas, els seus ulls, les seves mans, el seu perfum, cada piga del seu cos, cada pèl, recordes lo somiadors que éreu.
I ara estàs aquí, plantada, al terrat, mirant la teva ciutat plena de llums, que et porten a somiar al més enllà. I mentre el vent t'acaricia la cara, mentre el fred es l'amo del teu cos, imagines, penses, reflexiones, voles, plores, et preocupes, parles, somrius, vius.
I veus com llàgrima darrere llàgrima van fer un petit rierol on pots reflexar el teu trist i preocupat rostre. El vols tocar, esborrar-lo, passar la mà per sobre, a veure sí així despareix, i la teva cara es tranforma en alegria, el teu somriure t'arriba d'orella a orella.
Per la teva ment, unes preguntes van rondant:"Què ens va passar? Tu i jo érem perfectes. Érem els amos del món. Junts érem com gegants." Vols tornar al passat, vols tornar a reviure cada moment, quan ell, delicadament intentava pintar-te les ungles, amb un pinta-ungles d'un blau florescent, o quan, amb un permanent, escrivia a la funda del teu mòbil, "Tu i jo, ALWAYS", una cursilada, però era fantàstic. Semblava un món imaginari, un somni irreal.
Vols tornar a ser petita, i no sofrir, vols ser una nena de cinc anys que no vol crèixer mai.
I recordes, quan deies, "Jo de gran seré com la Blanca-Neus, amb els seus set petits valents, i el princep que em desperta de un malson" i si ha passat una cosa. El príncep em va despertar d'un malson, era un somni irreal, no existia, tot estava dintre del meu cor.